bonus veren bahis siteleri
ATICS

Inici > Notícies > ATICS SL documenta noves troballes arqueològiques a la ciutat romana de Baetulo (Badalona, El Barcelonès)


Cercador

ATICS SL documenta noves troballes arqueològiques a la ciutat romana de Baetulo (Badalona, El Barcelonès)

Paviment i col•lector del Cardo Maximus de Baetulo

18.10.2013

Les obres de reurbanització i instal•lació de serveis en l’àmbit del carrer Sant Felip i d’en Rosés i a la Plaça de la Vila Romana de Badalona, realitzades per l’empresa COPCISA durant els mesos de juny i juliol de 2013, han estat controlades per l’arqueòleg d’ATICS, S.L., .Iñaki Moreno Expósito.

Els moviments de terres derivats de l’acció de l’obra han permès documentar antigues canalitzacions d’aigües residuals que ens deixen entreveure, d’una manera segmentada i parcial, la tram ortogonal de la ciutat.

Entre les finques 18 i 31 del carrer Sant Felip i d’en Rosés aparegueren tota una sèrie de fragments de murs que semblaven tancar una sèrie d’estances, dos d’elles pavimentades amb opus signinum. Aquests àmbits quedaven emmarcats per un mur que delimitaria un dels decumani, on s’exhumaren restes de dos col·lectors. La cronologia de les estructures s’ha d’encabir entre el s. I aC. i el s. I dC.

Dins la plaça de la Vila Romana, on s’han exhumat diversos murs, un dels quals sembla pertànyer a la façana del Cardo Maximo. A l’est d’aquest mur s’han documentat traces d’una calçada i dos segments del col·lector que hi passava.  La cronologia d’aquest conjunt queda encabida entre la segona meitat del s. I dC., moment de construcció, i la segona meitat del s. II dC., moment d’abandonament. L’existència d’aquest carrer havia quedat palesa amb anterioritat en el decurs de la intervenció efectuada a la domus del carrer Lladó núm. 55-67, on es documentà l’amplada del carrer i part del col·lector que hi passava.

De l’observació de la ubicació del col·lector del Cardo Maximo UE 1056, exhumat en la present intervenció i dels col·lectors UE 20188 i UE 20304/20330 documentats per L. Suau (intervenció duta a terme l’any 2006 per l’empresa ATICS,  S.L.) al sector central de la plaça de la Vila Romana es dedueix un patró establert; difereixen entre ells aproximadament 28 m. entre eixos axials, és a dir, 19 passus romans (28’12 m.). La cronologia que aporta L. Suau per les estructures és la següent: l’estructura UE 20188 sembla ser de cronologia força antiga i queda en desús a la segona meitat del segle I aC. L’estructura UE  20304/20330 sembla que fou amortitzada a mitjans segle II dC.

Malgrat, com veiem, hi ha una diacronia entre alguns dels col·lectors, és molt probable que successives fases d’urbanització responguessin a un únic pla ordenador preestablert. Així, és possible que aquests col·lectors esdevinguin els indicadors de la trama urbana en una zona caracteritzada per l’alt grau d’arrassament de les estructures aèries. Si acceptem això, s’haurien de redimensionar les insules d’aquest sector de la ciutat per tal de fer-les més estretes en sentit est-oest i així encabir-les dins les traces dels carrers que semblen dibuixar les estructures d’evacuació d’aigües residuals.